A diferència de molts moviments anteriors de reforma educativa, l’actual presenta al mateix temps, una amenaça i un desafiament, sense precedents, per als professors de les escoles públiques. L’amenaça ve en forma de una sèrie de reformes educatives que mostren escassa confiança en la capacitat dels professors d’escoles públiques de lideratge intel•lectual i moral de la nostra joventut. Per exemple, moltes recomanacions que han sorgit en el debat actual en tot el món, o be ignoren el paper que juga el professor en la preparació dels alumnes per a ser ciudatans crítics i actius o suggereixen reformes que ignoren la intel•ligència,el judici i l’experiència que els nostres professors poden oferir. Quan els professors apareixen en el debat, és redueixen a la categoria de tècnics d’alt nivell per a la realització dels dictàmens i objectius decidits pels experts allunyats de la realitat qüotidiana de la vida en l’aula. El missatge sembla ser que els professors no compten quan es tracta d’examinar críticament la naturalesa i el procés de la reforma educativa...
HENRY GIROUX
Enllaç al document original
